Pressuposició

La premsa nostrada sovint pressuposa més del que convé. De vegades, els periodistes obliden que la premsa es fa per donar notícies, sense suposar que el lector conegui els antecedents de les coses que es conten.
Per exemple, el 31 d’octubre del 2009, el diari “Avui” començava una notícia amb aquests mots: El president del govern italià, Silvio Berlusconi, assegura que no dimitirà en cas que sigui condemnat en algun dels dos processos que té oberts.
El periodista, en escriure DELS dos processos que té oberts, pressuposa que el lector té molt present que Berlusconi és acusat de certes coses en dos processos ben concrets. Vana pressuposició: només cal pensar que la majoria dels italians no sap res dels processos contra Berlusconi; imagineu si n’han de saber alguna cosa els catalans!
Tan vana és la pressuposició que el periodista, de manera força imprecisa, explica a l’últim paràgraf què són aquests dos processos: Un és el del cas Mills, en què Berlusconi està imputat per corrupció i que haurà de començar des de l'inici, mentre que l'altre judici sobre les suposades irregularitats en la compravenda de drets televisius del seu grup de comunicació Mediaset es reprendrà el pròxim 16 de novembre.
No satisfet d’haver pressuposat des del començament que el lector estava al corrent dels processos de Berlusconi, el periodista torna a pressuposar quan dóna alguna explicació sobre els processos. De fet, en escriure judici sobre LES suposades irregularitats, pressuposa que el lector ja sap que Berlusconi és acusat d’irregularitats.
Naturalment, es podia escriure la notícia sense pressuposar tantes coses. Podia anar així:
El president del govern italià Silvio Berlusconi assegura que no dimitirà encara que el condemnin en algun de dos processos que té oberts.
[...]
En un d’aquests processos, Berlusconi és acusat de corrupció de testimoni judicial i, en l’altre, ha de respondre d’irregularitats del seu grup empresarial Mediaset en la compravenda de drets televisius.
Es poden fer unes quantes observacions més sobre la notícia, però només en faré un parell:
1) El periodista conta que una determinada persona va ser condemanda per falsificar a favor de Berlusconi el seu testimoni. Calia dir per haver falsificat. Noto, però, que és força estrafolari (si no insensat) dir que algú falsifica el testimoni. Si de cas, es falseja el testimoniatge o la declaració, encara que, en general, se sol donar fals testimoniatge o testimoniar falsament.
2) Poques ratlles després, el periodista diu que una persona va ser condemnada per haver rebut 600.000 dòlars. Si ara hi toca amb l’infinitiu compost (per haver rebut), per què no hi ha tocat poques ratlles abans (per falsificar)? No s’hi val a dir que el periodista treballa de pressa. Aquesta mena d’errors té un altre nom: desconeixement.

Burocratès

El 30 d’octubre del 2009, la pàgina electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/) feia saber, en un comunicat sobre la inauguració d’una nova depuradora a Solsona, que el Programa de sanejament d’aigües urbanes 2005 [...] té l’objectiu de completar i millorar el sanejament de tota la població catalana.
Aquesta afirmació grinyola des del punt de vista conceptual: si el pla preveu de sanejar les aigües urbanes, com pot tenir l’objectiu de sanejar la població? D’altra banda, què significa sanejar la població?
Deu ser una manera de dir de la burocràcia. De fet, el mateix comunicat anuncia que el sistema actual de depuradores garanteix el sanejament del 95 % de la població catalana. Devien voler dir que el sistema saneja el 95 per cent de les aigües urbanes de tot Catalunya.
Com convé a tot document burocràtic, el comunicat s’expressa en burocratès, un llenguatge de sector amb la particularitat de no parlar com la gent comuna i d’allargar inútilment l’enunciat.
Aquest argot, que crea distància entre els funcionaris i el públic, reflecteix sovint la idea burocràtica inconscient o no formulada de manera explícita que el ciutadà és al servei de l’administració pública i no que n’és (més ben dit, n’hauria de ser) el beneficiari.
Burocratès, doncs. La Generalitat fa saber que les obres han tingut un cost superior als 6,2 milions d’euros. La gent sol dir les obres han costat més de 6,2 milions d’euros. Voleu comparar han tingut un cost superior a amb han costat més de? La fórmula burocràtica comporta set síl·labes; la manera normal de parlar en comporta cinc. En aquest cas, el llenguatge burocràtic supera el del ciutadà corrent amb un 40 per cent més de síl·labes.
Si el títol del comunicat diu que ha estat inaugurada la nova depuradora, el text fa saber que han estat inaugurades les obres de la instal·lació. Semblaria que inaugurar les obres volgués dir, més o menys, posar la primera pedra. Ambigüitat volguda o incapacitat del redactor?
El qual redactor també escriu: El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, [...] ha inaugurat avui les obres de la nova depuradora del municipi. Aquesta actuació ha tingut un cost superior als 6,2 milions d’euros [...]. Quina actuació? La del conseller? No, de cap manera.
De fet, l’escrivà arrodoneix d’aquesta manera: Aquesta actuació [...] permet ampliar la capacitat de tractament de la planta i alhora aportar aigua tractada de millor qualitat al riu Negre [...]. Ara resulta clar que aquesta actuació vol dir la construcció de la nova depuradora. No podia ser d’altra manera, ja que fóra excessiu que la intervenció d’un conseller costés tants calés.
Resulta interessant el preciosisme burocràtic d’aquest últim fragment. Ampliar la capacitat de tractament deu haver semblat més rellevant que augmentar la producció; alhora no fa cap mal, tot i que sigui un terme literari obsolet (o quasibé obsolet) i tingui poca relació amb el registre formal del periodisme; aportar aigua tractada de millor qualitat al riu Negre potser fa més impressió que descarregar {abocar} aigua més neta al riu Negre. Cal comptar un altre cop la muntanya de mots inútils?
La Generalitat fa saber que la xarxa ha quedat àmpliament incrementada amb els nous trams construïts i que aquest sistema permet fer desaparèixer la contaminació orgànica de l’aigua a través de microorganismes. No n’hi havia prou amb la xarxa s’ha ampliat molt amb els nous trams i amb aquest sistema permet d’eliminar la contaminació orgànica de l’aigua per mitjà de micoorganismes? Resulta curiós l’ús burocràtic de a través de en comptes de per mitjà de.
El document explicat que l’aigua passarà per una última etapa de filtració, que servirà per reutilitzar-la per a fins com el reg, la neteja o els usos industrials, entre d’altres, en lloc d’abocar-la directament a la ribera. Sembla difícil que l’última etapa de filtració pugui servir per a reutilitzar l’aigua; si de cas, l’última fase de filtració pot permetre o consentir de reutilitzar l’aigua.
Em paro, tot i que seria possible d’allargar molt els comentaris. Goso demanar un favor als buròcrates: expresseu-vos com quan mengeu pa amb tomàquet. Gràcies

No va ni amb rodes

El diari digital lamalla.cat, en un article del 15/10/2009 titulat “La Generalitat demanarà la nul·litat del judici a Companys”, ofereix un mostrari de formes lingüístiques ben poc polides. Hi ha una mica de tot: faltes d’ortografia, ús impropi d’alguna expressió i d’algun mot, expressions castellanitzants.
Faltes d’ortografia. Es troben amanides a l’article aquestes grafies equivocades: procès, travès, Amoròs, afussellat, vena als ulls. Calia escriure procés, través, Amorós, afusellat, bena als ulls.
Usos impropis o estranys de mots o expressions. El diari escriu: Escultura de Lluís Companys, a càrrec de Josep Maria Subirachs; així ho ha afirmat el president; commemorar l’efemèride de l’assassinat de Companys; procès [sic] que va acabar amb l’afusellament.
L’autor potser no tenia present el significat de a càrrec i per això no devia pensar a escriure escultura de Lluís Companys, obra de [...]; en compte de així ho ha afirmat hauria anat molt bé ho ha dit; potser es poda evitar el retòric commemorar l’efemèride i dir recordar l’assassinat; calia tenir present que els processos acaben amb una sentència, no pas amb un afusellament.
A la castellana. A l’article es llegeix: Montilla farà el jurídicament necessari; tal i com ha apuntat la vicepresidenta; l’acte també comptarà amb la presència del president del F. C. Barcelona.
La forma el jurídicament necessari és la reproducció fidel del castellà lo jurídicamente necesario; tal i com reprodueix la fórmula castellana tal y como; comptarà amb la presència tradueix servilment el castellà contar con la presencia.
Es podia dir Montilla farà el que calgui jurídicament i com ha apuntat. El castellà contar con la presencia significa que es disposarà de la presència d’algú o d’alguna cosa. En català, comptar amb no té el significat de l’expressió castellana, sinó el de “confiar, esperar, en algú o en alguna cosa”. D’aquesta manera, el periodista fa saber que “l’acte confiava en la presència del president del Barça”. Naturalment, l’acte no pot confiar en res; si des cas, hi pot confiar una persona.
Català simplificat. L’autor usa on com a pronom relatiu: una declaració institucional on exigirà la nul·litat; una marxa de torxes a on participen destacats membres; es celebrarà un acte on participaran. Es tracta d’un ús recollit per algun diccionari, però no acceptat per l’IEC. Caldria haver escrit en què o en el qual/en la qual, segons els casos. D’altra banda, l’ús de l’autor és oscil·lant: escriu on dues vegades i a on una.
***
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­Algú potser dirà que totes aquestes coses són detalls. Si l’ortografia, la pertinència lexical, la precisió conceptual, l’autonomia respecte a la llengua omnipresent per imposició són detalls, més val no fer comèdia i expressar-se decentment en la llengua forastera o en qualsevol altra llengua.

No em sembla gens fàcil indicar una teràpia eficient per a la nostra dissortada llengua. Potser li fóra saludable la independència, que Castella no tolerarà mai, però. Si, per altíssima intervenció, Catalunya rebia la independència, caldria veure si els catalans tindríem el coratge d’afirmar un principi força sa: a Catalunya, en català. Em penso que ens faria por la cridòria interessada dels qui ens dirien nazis o coses semblants.

Barallar-se amb la llengua

El diari «Avui» ha publicat avui el següent escrit blau. Hi he indicat amb cursiva els elements sobre els quals faré comentaris.

Carod li desitja a Puigcercós "els millors resultats"
El vicepresident del govern no ha aclarit quina serà la seva posició personal a partir d'ara, però sí que ha volgut deixar clar que desitja per a Esquerra "els millors resultats electorals en el futur"

Barcelona

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, desitja "al partit del qual sóc militant els millors resultats electorals en el futur".

Val a dir que Carod ha fet aquestes declaracions després que l'AVUI hagi publicat aquest dimecres que Puigcercós no vol l'actual vicepresident a la llista del partit per a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Concretament, en el dinar que fan habitualment Carod i Puigcercós els dies en què hi ha ple al Parlament, Puigcercós va comunicar la setmana passada al vicepresident del govern que no compta amb ell per a les llistes a les eleccions al Parlament del 2010.

Puigcercós, que serà oficialitzat candidat d'ERC d'aquí a encara no dues setmanes, considera que com a candidat té el "dret a decidir" qui l'acompanya a les llistes. La seva decisió també exclou la possibilitat que Carod pugui ser l'eventual candidat d'ERC a la presidència del Parlament, com s'havia especulat.

Carod va renunciar a pugnar per tornar a ser cap de llista d'ERC en benefici de Puigcercós –proclamat president del partit el juny del 2008- el 16 d'abril d'aquest any, en un gest que va ser interpretat com la signatura de la pau entre els dos sectors oficialistes d'ERC. Ara bé, Carod va manifestar aquest mateix dia la seva disposició a continuar "a primera línia de compromís polític".

La torna a la renúncia de Carod la va materialitzar la direcció republicana encapçalada per Puigcercós integrant els carodistes Marina Llansana, Carles Mundó i Lluís Salvadó a l'executiva del partit i reforçant el paper del president del Parlament, Ernest Benach, a qui li van reservar la presidència de la Fundació Irla, cosa que li permetria seguir a la direcció republicana quan deixi de ser el president de la Cambra catalana.

L'entorn de Carod, però, no s'esperava que Puigcercós no reservés cap lloc per al vicepresident del govern a la llista pel 2010 i ha rebut amb desconcert la decisió.

Comentari

En li desitja a Puigcercós (títol) i a qui li van reservar (penúltim paràgraf), el pronom li és abusiu. Aquest ús semialfabet (o semianalfabet, que és la mateixa cosa) prové del castellà, en què és innecessari.
Deixar clar. Posat que calgués usar aquesta expressió, calia dir deixar en clar.
Carod-Rovira, desitja "al partit del qual sóc militant [...]. Aquesta manera de citar és insensata. La consecutio temporum exigeix desitja i és en aquesta frase, no pas sóc.
Carod ha fet aquestes declaracions després que l’AVUI hagi publicat. Falla la consecutio temporum. Calia escriure ha publicat o publiqués en comptes de hagi publicat.
En el dinar que fan habitualment Carod i Puigcercós els dies en què hi ha ple al Parlament, Puigcercós va comunicar la setmana passada al vicepresident del govern [...]. Aquesta frase és força recargolada.
Hauria estat millor: Pugicercós va dir la setmana passada a Carod mentre dinaven plegats, com solen fer sempre que hi ha ple al Parlament, [...]. Vint-i-un mots contra els 28 del periodista: un 25 per cent menys i un enunciat certament més clar.
Puigcercós, que serà oficialitzat candidat d'ERC d'aquí a encara no dues setmanes. En general s’oficialitzen les coses, no pas les persones. D’aquí a encara no dues setmanes. No n’hi ha prou amb abans de dues setmanes? Set mots contra quatre. En aquest cas, n’he estalviat el 42,8 per cent.
La seva decisió també exclou la possibilitat que Carod pugui ser l'eventual candidat d'ERC. Si una decisió exclou la possibilitat d’alguna cosa, és insensat dir que aquella cosa és eventual. De fet, la frase del periodista significa La seva decisió exclou la possibilitat que Carod pugui ser o no ser el candidat d’ERC.
Carod va renunciar a pugnar [...] en un gest [...]. Potser va renunciar amb un gest. El paràgraf on es troba aquesta frase és molt enfarfegat. Potser hauria estat més clar així: Carod va renunciar el 16 d’abril passat a combatre de nou per ser cap de llista de l’ERC amb el fi d’afavorir Puigcercós, president del partit des del juny del 2008. Algú va veure en el gest de Carod la pacificació entre els sectors oficialistes del partit. Cinquanta-un mots contra cinquanta. Aquest cop només n'he estalviat un, però em sembla que he estat molt més clar que el periodista.
La torna a la renúncia de Carod la va materialitzar la direcció republicana. Confesso que no entenc què va voler dir el periodista amb la torna. Per evitar la redundància de la torna [..] la va materialitzar es podia escriure La direcció republicana va materialitzar la torna a la renuncia de Carod [...]. Cal dir que aquesta observació és la menys important. Per això és al final.

Estudiar possibles eleccions

“Vilaweb” ha escrit avui 5 d’octubre del 2009:

«Setmana clau per a refer el pacte de govern a Mallorca
«Els socialistes donen set dies a Unió Mallorquina perquè torni al govern del Consell, però també estudien unes possibles eleccions avançades

«La setmana que comença serà clau per al futur de la política mallorquina i balear. Els socialistes han donat set dies de termini a Unió Mallorquina perquè els tres consellers d'aquesta formació al Consell de Mallorca tornin a la institució i tanquin la crisi oberta la setmana passada. Si no és així, hi haurà tot d'opcions sobre la taula, fins i tot la de convocar unes eleccions avançades, de resultat ben incert, que podrien tornar el PP al govern.»

Comentari

Prenc en consideració les següents expressions: Unió Mallorquina sense article; estudiar possibles eleccions avançades; set dies de termini; eleccions [...] que podrien tornar el PP al govern.
No és clar per què es diu Unió Mallorquina, sense article, si poc després s’escriu el Consell de Mallorca. Seria interessant veure si el redactor hauria escrit Unió Postal Universal ha convocat una reunió sobre... o si hauria usat l’article determinat davant el mot Unió. El castellà ho fa com Vilaweb.
Si estudiar vol dir «examinar atentament alguna cosa per determinar-ne la naturalesa, el caràcter, la significació», sembla impossible estudiar unes possibles eleccions perquè les eleccions, fins que no esdevenen un fet, no tenen cap realitat, no són una cosa.
En canvi, sembla que es pugui estudiar la possibilitat de celebrar eleccions. Qui parla de la possibilitat de celebrar eleccions ho fa per referir-se a la idea de celebrar-les. Les idees, si bé no tenen realitat material, són coses mentals que la humanitat estudia des de fa molts segles.
Aquesta consideració em porta a fer-ne una altra. No és impossible llegir en algun diari El president ha decidit la convocació d’un debat sobre... Si es té present que convocació significa «acció de convocar», cal concloure que la frase anterior vol dir El president ha decidit l’acció de convocar un debat sobre...
Ben mirat, aquesta frase no vol dir res. Primer de tot perquè no es pot decidir l’acció de convocar; en segon lloc perquè no se sap qui ha de convocar el debat. Aquesta construcció, anomenada nominalització, és molt útil per a amagar informacions importants, com per exemple el nom de qui ha de convocar el debat. És evident que, quan no es donen noms, no se sap a qui demanar responsabilitats.
Termini. No va malament, però és una mica encarcarat. També hauria anat bé terme, però no calia ni l’un ni l’altre. Resultava molt més natural set dies de temps. Potser es pot veure darrere el catalanesc termini un plazo castellà.
Eleccions [...] que podrien tornar el PP al govern. Sembla que l’autor hagués volgut dir que les eleccions podrien fer tornar el PP al govern. Si volia dir això, no ho ha aconseguit. No és impossible, però, que volgués dir que les eleccions poden tornar el govern al PP.
La frase els socialistes han donat set dies de termini a Unió Mallorquina perquè els tres consellers d'aquesta formació al Consell de Mallorca tornin a la institució i tanquin la crisi oberta la setmana passada és força enfarfegada. Potser anava més bé així: Els socialistes han donat set dies de temps a la Unió Mallorquina perquè els seus tres representants tornin al Consell de Mallorca i tanquin la crisi oberta la setmana passada. Trenta-quatre mots contra trenta, l'11,76% menys.

Per + infinitiu causal

El diari “El Periódico”, a l’edició en català del 30 de setembre del 2009, escrivia:

«El president critica CiU per no recolzar l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials».
Aquesta frase consta de subjecte de tercera persona + verb transitiu + per + no + infinitiu simple + complement directe + per + infinitiu simple [des del punt de vista semàntic, considero tal fer front a] + complement directe.
En construeixo una amb la mateixa estructura: El nen escridassava la mare per no comprar els llibres per estudiar la lliçó.
Què us he dit? El nen es barallava amb sa mare perquè ell no volia comprar els llibres que li havien de servir per a estudiar la lliçó? O bé el nen s’hi barallava perquè ella no havia comprat els llibres que li havien de servir a ell per a estudiar la lliçó?
El mateix passa amb la frase del diari. Què diu? El president critica CiU perquè ell no vol sostenir l’augment dels impostos que li han de servir per a afrontar la política social? O bé el president critica CiU perquè aquest partit no abona l’augment dels impostos necessaris al president per a afrontar la política social?
És clar que el diari vol dir la segona cosa, però la frase permet de veure-hi la primera. Això sol és suficient per a evitar aquesta frase, ja que, en general, els diaris miren de dir de manera clara i d’evitar que el lector pugui entendre una cosa diversa de la que volen dir.
Hi ha un altre motiu per a evitar aquesta frase. La intenció del periodista era d’indicar la causa per la qual el president critica CiU. Doncs bé, segons el funcionament de la nostra llengua, els infinitius causals introduïts amb per adopten la forma composta. Si tenen la forma simple, indiquen el fi, no pas la causa.
De fet, ja que la frase del diari resultaria unívoca si indiqués la causa amb l’infinitiu compost: El president critica CiU per no haver recolzat l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials.
Com en totes les oracions causals, la preposició per que precedeix l’infinitiu compost pot ser substituïda per el fet que o a causa de. Per això, la frase del diari funcionaria perfectament d’aquesta manera: El president critica CiU pel fet de {a causa de} no haver recolzat l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials.
En les oracions finals amb infinitiu simple introduït amb per, com ara La dona ha comprat farina per fer pa, és possible substituir aquesta preposició amb per tal de, a fi de, amb l’objectiu de i les locucions equivalents.
La diferència entre els infinitius causals i els finals introduïts amb per resulta clara en aquestes oracions: 1) L’han lloat per (tal de) donar bon exemple; 2) L’han lloat per (el fet de) haver donat bon exemple. Quan amb la frase 1) es vol dir el que diu la 2) es crea l’ambigüitat que denuncio en la frase del diari.
De passada, no em vull estar de dir que "El Periódico"fa servir impròpiament el verb recolzar (en comptes de donar suport o, fins i tot, en comptes de sostenir) i que usa per de manera discutible (en comptes de per a) davant l’infinitiu fer front. Cal suposar que els responsables del diari argumentaran que aquests usos són previstos al llibre d'estil de la casa.

Jordi Minguell Roselló

Bones tardes!

El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), en què semblen inspirar-se alguns o molts que voldrien desterrar de la parla el mot tarda, és d’allò més imprecís quan descriu els usos d'aquest mot i en fa la història.
Diu que tarda (=part del dia compresa entre el migdia i la posta) s’usa en oriental, occidental, eivissenc i alguerès. És a dir, no s’usa a València, Mallorca ni Menorca.
L’obra afirma que tarda és un castellanisme «pres probablement en el segle XVI o a finals [sic, probable castellanisme] del segle XV».
Hi ha un document del 1460 en què es parla de les «VII hores de la tarda». Aquí no som a la darreria del segle XV, sinó aproximadament a la meitat. Com sabem prou bé, els mots solen arribar a l’escriptura quan ja fa molt de temps que s’usen.
És a dir, el mot tarda, posat hipotèticament que sigui un castellanisme, fa molts anys que ronda per la nostra llengua. No va del tot malament recordar que el català usa normalment, sense fer escarafalls, molts castellanismes posteriors al 1460.
La prova principal de la castellanitat de tarda és, segons el DCVB, el fet que «en català occidental es pronuncia ['tarde]». Si us plau, a pams.
Hi ha dos fets:
1) En una zona de l’occidental (que no puc especificar per manca de la isoglossa) es diu [‘tarda]; he verificat que aquesta isoglossa passa per Guimerà (Baix Urgell) i per Fulleda (Garrigues), però no he anat més enllà. 2) La pronúncia lleidatana no fa text, ja que aquest dialecte pronuncia amb diversos matisos de /e/ TOTES les as àtones finals; és a dir, en lleidatà, casa i tarda sonen amb e final, generalment oberta. El valencià no fa text perquè no usa el mot tarda.
On és la prova del DCVB? En alguna zona de l’occidental (exclòs el lleidatà) on es pronuncia ['tarde]. No és una gran prova. Sobretot no és molt important numèricament.
El DCVB fa saber que, si bé tarda és un mot estrany a València, Mallorca i Menorca, la salutació bones tardes «s’usa pertot». Això vol dir que els valencians, els mallorquins i els menorquins saluden amb un mot que no els és propi.
Ja és ben curiós que el suposat castellanisme (tarda) no s’hagi arrelat entre els valencians, els mallorquins i els menorquins i que, en canvi, ho hagi fet el presumpte castellanisme bones tardes, sobretot si, com diuen els enemics de tarda, la manera tradicional de saludar a València, Mallorca i Menorca és una altra.
Em penso que, com el DCVB, cap dels adversaris de tarda no ha explicat aquesta curiositat ni ha donat indicacions sobre el moment en què el presumpte castellanisme bones tardes va penetrar en el català, s’hi va difondre de manera general i hi va prosperar com l’agram.
Per què el català no pot haver inventat bones tardes i per força ha d’haver manllevat aquesta expressió al castellà? Els adversaris de tarda responen seràficament: «Perquè el català diu bon dia i bona nit i el castellà diu buenos días, buenas tardes i buenas noches».
Aquesta resposta té la mateixa força demostrativa que aquesta afirmació: «El català bon dia és un castellanisme perquè el castellà parlat i literari no menysté buen día com a salutació». És a dir, la resposta dels adversaris de tarda i de bones tardes (i, consegüentment, de bona tarda) no té cap força demostrativa.
No és impossible imaginar un origen català per a la salutació bones tardes. Antigament, la nostra llengua va usar hora tarda per a indicar una «hora avançada en el temps». És evident que hores tardes havia de significar en aquella època «hores avançades en el temps».
Bones tardes, doncs, vindria a significar «bones hores avançades en el temps», o sigui, «bones hores del període que va del migdia a la posta». Malgrat aquesta possibilitat, el mestre Fabra ja prescrivia bona tarda al Diccionari del 1932, si no he entès malament l’«Advertiment» de Josep Miracle a la quarta edició de l’obra (1966).
No he sabut trobar documents d’abans de la guerra civil per a cercar de verificar si, en el llenguatge escrit, s’usava la forma bones tardes o bona tarda.
Jordi Minguell Roselló

És normal tot això?

Fragments de l’article “Montilla estén la responsabilitat d’una sentència negativa del TC a tot el Congrés”, publicat per “elSingulardigital.cat” el primer de setembre del 2009.
[Indico amb negretes els elements sobre els quals faré comentaris]

Preguntat sobre el grau de responsabilitat del president del govern espanyol, Jose Rodríguez Zapatero, respecte una possible sentència negativa [del TC sobre l’Estatut de Catalunya], Montilla ha assegurat que en “en aquesta llista” hi haurien d’haver “varies persones”, com tots els diputats i senadors que el van votar.

El president de la Generalitat, que després del segon consell de govern després de les vacances ha comparegut davant la premsa per presentar les línies del nou curs polític, ha volgut passar pàgina d’aquesta polèmica: “La meva feina no és especular ni en dates ni en continguts”, ha dit en referència a la sentència.

I ha avançat que en els propers dies no té previst parlar amb el president del govern espanyol sobre aquest tema.

Ara bé, entre les mesures del govern, a diferència del seu homòleg espanyol, no hi haurà un augment dels impostos.

Per altra banda, una vegada més, el socialista ha elogiat el nou model de finançament i ha assegurat que aquest “no té res a veure” amb els 6.000 milions d’euros que va reclamar a les comunitats la ministra d’Economia, Elena Salgado, però si fos així, seria una rèmora “de l’antic model de finançament”, ha puntualitzat.

Finalment, a nivell polític, Montilla ha reafirmat [...]

Comentari

Preguntat. Això no funciona. Les persones no són preguntades; en realitat, es pregunta alguna cosa a les persones. Aquest ús d'aquest participi ve del periodisme en castellà. La Real Academia Española el desaconsella al Diccionario panhispánico de dudas.
Respecte una. Calia dir respecte a o respecte de.

Hi haurien. Cali dir hi hauria.

"Vàries pesones". El periodista potser va voler demostrar que, de vegades, el Molt Honorable (com tothom) s'equivoca.
Després [...] després. Es podia evitar aquesta repetició escrivint un cop acabat [...] després.
Ha comparegut davant la premsa per presentar les línies. N’hi havia prou amb Ha presentat a la premsa les línies. Es parla de manera més clara i s’estalvia el 22 per cent dels mots.
Ha avançat. No diu el que diria ha anunciat o ha fet saber. És un altre ús copiat de la premsa en castellà.
Els propers. Proper és un mot documentat l’any 1880; pròxim és de l’any 1599. Fóra cosa bona que proper se n’anés al canyet al més aviat possible. És un mot inútil.
Entre les mesures del govern, a diferència del seu homòleg espanyol, no hi haurà un augment dels impostos. Provem a dir El govern, al contrari de l’espanyol, no augmentarà els impostos. Es parla de manera més clara i s’estalvia el 38 per cent dels mots.
Per altra banda. Calia dir d’altra banda.
Ha puntualitzat. Si es volia escriure aquest verb al final del paràgraf, calia interrompre la frase abans de però amb un punt i coma o un punt i seguit. Ho imposa el precedent verb ha assegurat. Es podia evitar el punt i coma o el punt i seguit escrivint, per exemple,
[...] el socialista ha elogiat el nou model de finançament, ha assegurat que aquest “no té res a veure” amb els 6.000 milions d’euros reclamats a les comunitats per la ministra d’Economia Elena Salgado i ha puntualitzat que el cas contrari seria una rèmora “de l’antic model de finançament”.
A nivell polític. No significa el que el periodista hauria volgut dir. El problema és saber què volia dir exactament el periodista. Potser no li calia escriure aquesta locució.

Jordi Minguell Roselló

Mots (quasi) en llibertat

Text publicat el 28 d’agost del 2009 al diari “Avui”:
[Indico amb negretes els elements sobre els quals faré comentaris]

Apareix als EUA una jove 18 anys després de ser segrestada
La policia assegura que va tenir dos fills del seu captor
Redacció
Los Angeles
Ult. Act. 28/08/2009 02:13

Una dona que va ser segrestada en ple carrer quan tenia 11 anys es va presentar ahir a una comissaria, a Califòrnia, per identificar-se i denunciar els fets produïts fa 18 anys. La policia va informar que la dona, segrestada el 1991 prop del llac Tahoe a Califòrnia, va estar privada de llibertat durant 18 anys en companyia de dos fills que havia tingut amb el seu raptor.
El diari Los Angeles Times va informar que la policia ja ha detingut la parella suposadament relacionada amb el cas.
Les autoritats van identificar ahir la dona, que ara té 29 anys, com a Jaycee Lee Dugard, una nena que va desaparèixer el 1991 en circumstàncies indeterminades. El cas ha estat arxivat entre els casos pendents durant prop de dues dècades.
Segons el sergent Les Lovell, de l’oficina del xèrif del comptat d’El Dorado, els agents van escoltar el relat de la dona, que encara no ha divulgat la premsa, i immediatament després van telefonar a la mare de Jaycee Lee, Terry Probyn.
El marit de Probyn, Carl, va assegurar ahir als mitjans locals que la seva esposa l’havia trucat immediatament després de parlar amb la jove. “Ella em va dir: «Han trobat la Jaycee. Està viva». En aquell moment vam començar a plorar durant dos minuts”, va explicar Carl Probyn amb molta emoció i nervis.
　
Comentari

Captor, mot no normatiu, ha estat manllevat al castellà, llengua en què no designa l’individu que segresta o rapta una persona, sinó el qui agafa un delinqüent (real o presumpte) o bé una persona, un animal o una cosa que oposi resistència. Doble submissió: al castellà i a un ús del castellà semànticament erroni.
Una dona va ser segrestada en ple carrer quan tenia 11 anys. Si el carrer no és ple, no és carrer? Abundància inútil de mots. Va bé que la canalla creix de pressa, però potser és exagerat dir, com es diu, que van segrestar una dona d’onze anys.
Identificar-se. Calia dir-ho?
Denunciar els fets produïts. Quins fets? No hi ha dubte que la dona podia haver anat a denunciar qualsevol fet de 18 anys abans. El redactor hauria estat clar si hagués escrit denunciar la violència que havia patit 18 anys abans o una cosa semblant.
Va estar privada de llibertat durant 18 anys té vuit mots; Va ser captiva durant 18 anys en té sis (el 25 per cent menys) i sembla més clar.
Privada de llibertat durant 18 anys en companyia de dos fills que havia tingut amb el seu raptor. Això vol dir que la dona, quan era nena i va ser segrestada, ja havia tingut els fills del segrestador. Ara bé, això no és veritat, ja que resulta, per altres informacions, que els fills tenen respectivament 15 i 11 anys.
La policia ja ha detingut la parella suposadament relacionada amb el cas. Quina parella? Resulta, per altres informacions, que es tracta del segrestador i de la seva dona.
Les autoritats van identificar ahir la dona, que ara té 29 anys, com a Jaycee Lee Dugard, una nena que va desaparèixer el 1991. Tornem-hi! Una dona de 29 anys que és una nena. En comptes d’una nena que va desaparèixer el 1991, només calia escriure desapareguda el 1991 quan tenia 11 anys. És clar que és inútil repetir que el segrest va tenir lloc l’any 1991. Ja es diu al paràgraf anterior.
Del xèrif del comptat. Mare de Déu! El redactor d’aquesta notícia hauria de consultar en qualsevol diccionari aquests tres mots: comptat, comtat i contat.
Els agents van escoltar el relat de la dona, que encara no ha divulgat la premsa. És clar que l’autor posa el relat com a antecedent del pronom relatiu i, per això, resulta poc clara tota l’oració de relatiu. En resum, no és clar si que és subjecte o complement directe del verb ha divulgat. Fóra clar dir la premsa encara no ha divulgat.
Immediatament després. No anava bé de seguida? Vuit síl·labes contra quatre (el cinquanta per cent menys en el segon cas).
La seva esposa l’havia trucat immediatament després. Generalment, els catalans parlem de la dona, no pas de l’esposa i truquem a algú (no pas algú). Curiosament, el redactor ha escrit poc abans van telefonar a la mare, tal com cal.
Està viva.: això no ho para ningú. Cal dir és viva.
Vam començar a plorar durant dos minuts. Pot ser que la senyora Probyn digués aquestes paraules. Ara bé, no es pot començar a plorar durant dos minuts: es comença en un moment determinat.

Noms propis entre comes

El senyor Anònim deia el 27 de juliol que el nom del primer ministre italià Silvio Berlusconi s'ha de posar entre comes perquè a Itàlia hi ha un sol primer ministre i que no s'hi ha de posar el d'una prostituta, que es diu Patrizia D'Addario, perquè hi ha moltes prostitutes.
L'Anònim es referia, sense donar explicacions, a l'oració "El setmanari l'Espresso ha publicat aquest dimarts al seu web quatre converses més entre el primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, i la prostituta de luxe Patrizia D'Addario". Aquesta oració era reproduïda en el comentari "Encarcarament" del 25/7/2009 en aquest blog.
És veritat el que diu l'Anònim?
Considerem aquestes oracions:
1) Això ho ha dit el portaveu de l'empresa, Joan Falcó, durant una conferència de premsa.
2) Això ho ha dit un portaveu de l'empresa, Joan Falcó, durant una conferència de premsa.
Si l'Anònim va per bon camí, l'oració 1), amb el nom entre comes, indica que l'empresa té un sol portaveu. Aleshores, l'oració 2) és incoherent, ja que afirma semànticament que l'empresa té més d'un portaveu i, amb el nom entre comes, diu que l'empresa només en té un.
En realitat, no és així. En aquesta oració, el nom propi del portaveu ha d'anar per força entre comes, des que és explicatiu. S'ha de concloure que el nom propi entre comes no indica ipso facto que el seu portador sigui un subjecte singular del concepte expressat pel nom comú que el precedeix.
Cal posar entre comes el nom propi de l'oració 1)? Per a indicar que l'empresa té un sol portaveu no cal fer-ho. L'article determinat (el) posat davant el sintagma portaveu de l'empresa ja indica que el portaveu és un de sol.
Per convèncer-se que no s'ha de posar entre comes el nom propi d'una persona que exerceixi un càrrec singular només cal consultar Google: "el papa Benedicto XVI" (castellà: 900.000 casos), "Pope Benedict" (anglès: 10.700.000 casos), "King Juan Carlos" (anglès: 162.000 casos).
Naturalment, el nom propi entre comes pot ser explicatiu darrere d'un nom comú precedit per l'article determinat. Per exemple en un cas com aquest:
"'Avui no plourà', ha dit un meteoròleg molt famós durant una conferència de premsa".
"El meteoròleg, Bufador de Ventfresc, ha explicat que això no impedirà de..."
És clar que també era possible dir:
"'Avui no plourà', ha dit un meteoròleg molt famós, Bufador de Ventfresc, durant una conferència de premsa".
"El meteoròleg ha explicat que això no impedirà de..."
Una vegada més, el nom propi entre comes no indica que el propietari del nom exerceixi una funció singular.
Jordi Minguell Roselló

Encarcarament

Publicat per “Comunicació21.com”:

21/07/2009 - 19:50h
L'Espresso publica més converses entre Berlusconi i la prostituta de luxe

El setmanari L'Espresso ha publicat aquest dimarts al seu web quatre converses més entre el primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, i la prostituta de luxe Patrizia D'Addario, que les va enregistrar d’amagat durant les seves trobades. Aquestes noves gravacions arriben un dia després que el mateix setmanari en fes pública una primera tanda.

A les gravacions hi ha converses telefòniques, però també algunes d’enregistrades dins la residència romana de Berlusconi. També han estat publicades algunes de les converses que D’Addario va mantenir amb Gianpaolo Tarantini, l'home que la va posar en contacte amb el primer ministre. En un dels diàlegs entre ambdós, Tarantini explica a D'Addario que Berlusconi no acostuma a usar preservatiu, i el negociador li assegura que es pot fiar perquè es tracta del primer ministre.

Fa unes setmanes, D'Addario va presentar aquestes converses davant de la Justícia italiana com a prova per la investigació que està realitzat la Fiscalia de Bari sobre el presumpte pagament de diners a dones joves perquè participessin a les festes que Berlusconi oferia a les seves residències privades.

Per la seva part, els advocats de Berlusconi van recordar dilluns que el material publicat forma part d'una investigació judicial i que està subjecte a secret de sumari, motiu pel qual iniciaran accions legals contra tots aquells mitjans de comunicació que les publiquin.La divulgació d'aquestes informacions ha tornat a provocar un fort escàndol a Itàlia, on el Partit Demòcrata (PD) ha demanat a Berlusconi que aclareixi els fets donada la "realitat desoladora que emergeix d'aquestes cintes", segons paraules del responsable de comunicació del PD, Paolo Gentiloni.

Comentari

En l'original he indicat amb negretes els punts sobre els quals vull objectar.
Paràgraf primer
Aquest dimarts allarga el text inútilment. La data de la notícia és de dimarts en qüestió. N’hi havia prou amb avui.
Resulta difícil entendre per què Silvio Berlusconi és entre comes i Patrizia D’Addario no.
L’última oració del primer paràgraf és inútilment llarga. N’hi havia prou amb Aquest setmanari havia publicat ahir un primer grup de gravacions. Tanda no té sentit en aquesta oració.
Paràgraf segon
Però també allarga inútilment el text. N’hi ha via prou amb la conjunció copulativa i.
Les converses se solen tenir, no pas mantenir.
En una prosa com la d’aquesta notícia, l’àulic ambdós és estrident i inútil. Sense ambdós el context mostra de manera clara que es tracta d’una conversa entre el Tarantini i la D’Addario.
El negociador (que no era un negociador, sinó un alcavot) és inútil. La coma després de preservatiu és un excés.
És clar que el proxeneta deia a la dona que “es podia fiar del Berlusconi”; per això calia escriure se’n pot fiar i no es pot fiar.
Paràgraf tercer
En general les coses es presenten a algú, no pas davant d’algú.
Diguem que potser hauria estat millor escriure per a la investigació que no pas per la investigació.
Realitzar, com a verb comodí, significa moltes coses. Potser es podia afinar una mica l’expressió fent servir algun altre verb: fer, dur a terme, executar.
Solem participar en alguna cosa, no pas a alguna cosa. Participar a té l’aspecte d’una italianada.
Les festes se solen organitzar o fer, no pas oferir.
Paràgraf quart
Iniciar és un altre comodí. Si desapareixia de l’ús, no perdríem gran cosa. Probablement hauria estat molt millor dir emprendran accions legals.
Tots aquells mitjans sembla una altra italianada. N’hi havia prou amb tots els mitjans.
L’oració final és inútilment retòrica. En lloc de segons paraules hauria fet més goig com ha dit.
Jordi Minguell Roselló

S'intensifica la intensitat del vent

Buròcrates i escrividors ofereixen al diari “Avui” d’avui un berenar lingüístic força indigest. A l’edició digital d’aquest diari es llegeix:
"AVUI.cat
"Ult. Act. 23/07/2009 15:50
"L’incendi forestal d'Horta de Sant Joan continua actiu, encara no està en fase de control, i els bombers "treballen per evitar que creixi el seu perímetre abans no s’intensifiqui la intensitat del vent de ponent que és previst bufi a la zona" aquest dijous a la tarda. Segons l'últim balanç difós pels portaveus dels Bombers de la Generalitat, les pròximes hores pot tornar a complicar-se la situació."

Comentari

He indicat amb negretes els punts sobre els quals vull objectar.
No sembla arriscat dir que no hi ha ni un sol català que hagi parlat mai d’aquesta manera.
Sembla que els catalans no diguin que els incendis continuen actius, sinó que encara cremen.
No s’entén de quina manera un incendi arriba a la fase de control. Es pot entendre que algú arribi a controlar-lo.
A cap català no li passa per la clepsa de dir que augmenta el perímetre d’un incendi, sinó que l’incendi s’estén.
De la mateixa manera, els catalans no solem dir que la intensitat del vent de ponent s’intensifica, sinó que la força del vent creix o augmenta.
L’oració final podia ser molt més curta i més entenedora.
Provo a escriure la notícia de manera una mica més catalana:
L’incendi forestal d’Horta de Sant Joan encara crema i no està controlat, mentre els bombers “treballen per evitar que les flames s’estenguin abans que (no) augmenti la força del vent de ponent, que, segons les previsions, bufarà avui a la tarda a la zona. Els bombers creuen que la situació es pot complicar a les pròximes hores.
Jordi Minguell Roselló

Restituir un president

Fragments d’un article publicat per Vilaweb el 18 de juliol del 2009 (“El mediador en el conflicte d'Hondures proposa la restitució del president Zelaya i un govern d'unitat”):

(...) un document (...) en què s'inclou la restitució del mandatari legítim en el càrrec fins el gener de 2010 i la formació d'un govern d'unitat nacional. Les dues delegacions estudien el document i es tornaran a asseure al vespre.
(...) Micheletti va dir que sols estava disposat a deixar el poder en mans d'una altra persona que no fos Zeaya.
(...)
(...) un document de set punts en què es demana (...) una amnistia general per a tots els delictes polítics (...). També estableix que el mandatari enderrocat s'oblidi 'del projecte de la quarta urna a les properes eleccions, o impulsar consultes populars no autorizades expressament a la constitució'.
(...)
El president destituït Manuel Zelaya, amb tot, ha insinuat aquests últims dies que si fracassen les negociacions d'aquest cap de setmana estaria disposat a tornar a Hondures (...).

Comentari

He indicat amb negretes els punts sobre els quals vull objectar.
No sembla possible restituir algú en un càrrec. Es pot restituir una cosa a algú (tornar-la-hi) o bé restituir una cosa (aplicat solament a coses, posar-la en la forma o l’estat que tenia abans).
Asseure’s no significa posar-se a negociar o discutir; sembla que aquest sigui el significat que s’ha volgut donar a asseure’s.
En comptes de en mans aniria més bé a les mans o en mà.
Altra és inútil.
Si aquest properes no fos usat mai, el català hi guanyaria molt. És preferible pròximes, vinents o que vénen.
Autorizades és una evident equivocació mecànica.
En si fracassen... estaria disposat falla la consecutio temporum. O es diu si fracassen... està disposat o bé si fracassessin {fracassaven} estaria disposat.
Jordi Minguell Roselló

Gaire / massa

Reposta la Víktor del 16 de juliol 19:37

No menjar gaire vol dir no menjar molt, certament.
Menjar molt no vol dir mejar més del que és normal menjar?
I massa no vol dir en excés? I excés no vol dir estat d'allò que ultrapassa la mesura? O sigui, no vol dir estat d'allò que és més enllà del que és normal?
El fet és que gaire serveix per a les negatives i massa per a les afirmatives. O, almenys, servia.
Jordi Minguell Roselló

Gaire / massa i ni

Resposta al Víktor del 16 de juliol 00:52
Bon dia Víktor
Com vaig dir a la Declaració d’intencions, em referiré a la normativa.
Des del punt de vista normatiu, darrere sense cal usar gaire. És freqüent l'ús de massa com a sinònim de gaire (p. ex., ho he fet sense massa ganes), però el diccionari de l’IEC no accepta aquesta sinonímia. En general, massa es tradueix amb demasiado en castellà. Crec que en la construcció sense massa... influeixen les construccions castellanes com lo hizo sin demasiado esfuerzo. Si es fa una traducció mecànica, es dirà ho va fer sense massa esforç. Ara bé, el català normatiu vol ho va fer sense gaire esforç.
Quant a la teva observació sobre ni, només et puc donar la raó i fer mea culpa. Aliquando bonus dormitat Homerus!
Jordi Minguell Roselló

Catanyol en píndoles

Abert Font (“Avui” digital 15 de juliol del 2009) ha escrit:

"He vist la llum o almenys una mica de llum. Ho he entès. Entre d’altres coses, que sóc un heroi. I si no ho sóc, em penjo la medalla i em quedo tan ample. Estic al final del passadís fosc. Passadís de moltes coses, però de cues i esperes administratives, de cartes certificades, de documents oficials, de declaracions burocràtiques i etcetccetc. I tot plegat sense perdre (massa) els nervis ni els papers. Ni quan la “treballadora social” o qui sigui fa cara de “quina putada de malaltia” o de “quina putada, no m’ha arribat el … o la…”, amb mueca de falsa pena. I ho he fet sense gestor ni sense deixar de treballar ni de riure a estones ni de follar -no gaire, siguem realistes-. Estic a la recta final. Ara és qüestió de no estavellar-se. Ja no hi ha pressa.

Comentari

He indicat amb negretes les expresions sobre les quals vull objectar.
Quedar-se tan ample és pur catanyol. Ja no coneixem el mot cofoi?
Més valdria ser al final del passadís que estar-hi, com també valdria més ser a la recta final que estar-hi.
El massa posat entre parèntesis hauria de ser un gaire. El DIEC2 explica el perquè al lema gaire. Aquesta mueca m’ha provocat una ganyota de disgust.
Els dos ni haurien de ser una i. El DIEC2 explica el perquè al lema ni.
Jordi Minguell Roselló

Escriure no és parlar

Xavier Pàmies, que en El casalot, traducció de Bleak House de Charles Dickens, adopta algunes combinacions pronominals no normatives (l'hi en comptes de la hi i de li ho, n'hi e
en comptes de li'n), ha dit tres coses en aquest blog: 1) ell no proposa res al lector; 2) el seus usos no normatius reflecteixen un fet de llengua del català central; 3) Pompeu Fabra va parlar d'aquests usos.
Reponc punt per punt a les afirmacions de Pàmies.
Punt 1) Sembla difícil sostenir que una obra impresa no proposa res als possibles lectors. Un llibre és, pel cap baix, una doble proposta: una mercaderia introduïda al mercat i un contingut intel·lectual que el comprador examinarà lliurement.
Punt 2) Sembla que no hi ha ni una sola llengua de cultura que reflecteixi en l'escriptura tots els fets de llengua. El codi de la llengua escrita divergeix profundament del de la llengua parlada perquè no és capaç d'expressar els elements suprasegmentals i pragmàtics de l'intercanvi oral.
Com és natural, Pàmies tenia la llibertat d'adoptar formes no normatives per motius estilístics.
Hauria fet molt ben fet a no atenir-se a la norma del català si l'autor de l'obra hagués violat l'anglès de manera semblant. No es diria que aquest sigui el cas. Si no és el cas, l'original no justifica la traducció.
És clar que el traductor pot tenir una muntanya d'altres raons estilístiques, però no aconsegueixo d'intuir-les.
Punt 3). Citar Fabra per justificar els usos impropis de Pàmies és ben poca cosa. El mestre parla d'aquestes impropietats a la gramàtica del 1933 (pp. 52-55), considerada normativa, i a la de 1956 (pp. 68-69). En totes dues obres condemna l'ús de l'hi en comptes de la hi i de li ho). Quant a n'hi en comptes de li'n, Fabra, sense arribar a la condemna, diu que li'n és preferible.
Jordi Minguell Roselló

La hi, li ho, li'n

El professor Joan Solà ha lloat en diverses ocasions el senyor Xavier Pàmies per El Casalot, traducció de l’obra de Charles Dickens Bleak House.
L’11 de juliol del 2009, Solà escrivia al diari de Barcelona "Avui" ("El Casalot" (3/3): "[Pàmies] rebutja les combinacions pronominals la hi («li neteja la ferida i l'hi eixuga»), li ho («passi a la rebotiga, l'hi prego») i li'n («va anar a casa seva a donar-n'hi les gràcies»)".
"[Pàmies] no fa concordar el participi passat («tan tacada de tinta com l'havíem trobat»)".
Si el rebuig de la hi i de la concordança del participi passat han de ser sistemàtics, sorgirà algun problema de comprensió. Per exemple, l’enunciat
Tinc un llibre i una llibreta: l’hi he prestat i la hi he regalada
esdevindrà inevitablement
Tinc un llibre i una llibreta: l’hi he prestat i l’hi he regalat.
En l’exemple Passi a la rebotiga, l’hi prego, l’ sembla un acusatiu singular neutre de tercera persona referit a l’acció expressada per passi; hi és un datiu singular de tercera persona determinat per la persona i el nombre del verb passi.
No sembla possible dir passin a la rebotiga i mantenir l’estructura proposada per Pàmies en l’exemple en singular. S’arriba a una cosa així *Passin a la rebotiga, l’els prego. Sembla que un català diria passin a la rebotiga, els ho prego.
Acceptar la construcció proposada per Pàmies, significa fer servir una estructura sintàctica en la frase amb el verb principal en singular i una altra en la frase amb el verb principal en plural; és a dir, significa complicar la manera d’expressar-se.
En canvi, la normativa imposa la mateixa estructura tant si el verb principal està en singular com si està en plural: oració principal + datiu determinat pel nombre i la persona del verb principal + acusatiu neutre singular referit a l’acció expressada pel verb principal: Passi a al rebotiga, LI HO prego; Passin a la rebotiga ELS HO prego.
Un raonament semblant es pot fer sobre el refús de li’n. Pàmies proposa aquesta estructura: n’hi, on n’ es refereix a un complement regit per la preposició de, i hi és un datiu de tercera persona singular.
Com s’ha de construir l’oració proposada per Pàmies si, en comptes de donar les gràcies a una sola persona, es donen a més d’una persona? Caldrà inventar una combinació del pronom ne amb un datiu plural de tercera persona: *Van anar a casa seva a donar-ne’ls les gràcies. Sembla que els catalans no facin servir aquesta construcció.
Acceptar la proposta de Pàmies significa acceptar una estructura per al singular i una altra per al plural; és a dir, significa complicar la llengua. La normativa, en canvi, preveu una sola estructura per al singular i per al plural (datiu + ne): Van anar a casa seva a donar-LI'N les gràcies; Van anar a casa seva a donar-LOS-EN les gràcies.
Jordi Minguell i Roselló

El diari de Barcelona “Avui” publicava l’11 de juliol del 2009 la següent informació:

ICV apel·la a ERC a no despenjar-se de la unitat i acusa el PP d'atiar l'odi
Herrera ha deplorat el "doble discurs del PP a l'atiar l'odi contra Catalunya" i al mateix temps "agafar els diners del nou model de finançament"

Efe
Barcelona
Ult. Act. 11/07/2009 15:23

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha apel·lat aquest dissabte a ERC a que mantingui la "unitat" negociadora del tripartit en aquesta recta final de la negociació amb el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament i ha acusat el PP d'"atiar l'odi contra Catalunya" per aquest tema.
En declaracions en l'obertura de la Trobada d'Estiu de les joventuts ecosocialistes, Herrera ha fet una crida a la unitat entre tots els partits catalans, inclosa ERC, que en aquestes últimes hores es debat entre el 'sí' i el 'no' al nou model de finançament.
"Esperem que les forces polítiques del govern i també de l'oposició puguin mantenir la unitat i la fermesa. Hi ha hagut unitat durant la negociació i estem convençuts que les forces polítiques hem de mantenir aquesta unitat", ha subratllat Herrera.
Herrera ha precisat que l'acord sobre finançament encara no està tancat i ha reclamat "més concrecions" sobre el model al govern espanyol.
Això no obstant, ha reconegut que si bé "fa 15 dies l'acord era inviable, ara hi ha continguts com per començar a pensar que l'acord és possible", un pronunciament més optimista del qual està deixant transcendir ERC.
El secretari general de la formació ecosocialista, que dilluns que ve reunirà a la seva executiva per valorar els avenços en les negociacions, ha arremès així mateix contra les crítiques del PP al finançament català: "Ja n'hi ha prou d'agressions", ha proclamat.

Comentari

En el títol és impropi l’ús del verb apel·lar; cal suposar que es volia dir invitar o demanar. També en el títol, despenjar-se té tot l’aspecte d’una castellanada; no hauria estat castellanada usar renunciar o abandonar.
En el subtítol, la construcció a l’atiar no és normativa; hauria anat bé quan atia, però això hauria obligat a escriure agafa en comptes de agafar.
En el primer paràgraf retorna de manera impròpia el verb apel·lar. També hi apareix la construcció no normativa a que (calia escriure solament que). És una mica còmica la unitat negociadora del tripartit en aquesta recta final de la negociació.
En el segon paràgraf, probablement hauria estat més apropiat està indecisa que no pas es debat.
En el paràgraf cinquè és incomprensible la part final (el qual està deixant transcendir ERC); cal suposar que es volia escriure del que.
En el paràgraf sisè, la construcció reunirà a la seva executiva no és normativa; hi sobra la preposició a. Arremetre no va malament, però sembla massa artificiós; probablement anaven més bé ha rebutjat, ha criticat.

Declaració d'intencions

El català, maltractat per una part considerable de les institucions de l’Estat anomenat Reino de España i en reculada a les àrees urbanes, és víctima d’un mal intern representat pels usos lingüístics poc acurats d’alguns mitjans de comunicació i fins i tot d’alguna publicació editorial.
Com que els mitjans de comunicació i els productes editorials es paguen, el comprador té el dret de pretendre mercaderia en bon estat. Probablement ningú no dubta que la qualitat de la llengua determina en part el bon estat de la mercaderia.
En resum, un mitjà de comunicació o un llibre que no s’expressi de manera acurada estafa el comprador i fa mal a la llengua (i, per això, a la societat) perquè difon un model que la gent amb poca capacitat d’anàlisi lingüística pot considerar una norma a imitar.
Aquest blog (mot que sembla més adequat que el canònic bloc) vol ser un instrument per a denunciar usos poc acurats del català en els mitjans de comunicació i en els productes editorials. Hi diré els pecats i els noms dels pecadors, amb la convicció que la simple denúncia de la malifeta no sol fer que l’autor s’esmeni. Espero que molta gent em vulgui imitar i que el debat, menat amb cordialitat, porti algun benefici a la llengua.
Hi parlaré de catanyol, o català amerat de castellà, i d’usos rebutjats per la norma acadèmica. La referència a la norma acadèmica sembla necessària per a poder reflexionar sobre fets objectius, sense cedir a la temptació del gust personal.
S’hi val a parlar de tot: pronúncia i prosòdia, morfologia, lèxic, sintaxi, semàntica, estructura del text. No s’hi val, mai, la invectiva.
Jordi Minguell Roselló