El diari de Barcelona “Avui” publicava l’11 de juliol del 2009 la següent informació:

ICV apel·la a ERC a no despenjar-se de la unitat i acusa el PP d'atiar l'odi
Herrera ha deplorat el "doble discurs del PP a l'atiar l'odi contra Catalunya" i al mateix temps "agafar els diners del nou model de finançament"

Efe
Barcelona
Ult. Act. 11/07/2009 15:23

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha apel·lat aquest dissabte a ERC a que mantingui la "unitat" negociadora del tripartit en aquesta recta final de la negociació amb el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament i ha acusat el PP d'"atiar l'odi contra Catalunya" per aquest tema.
En declaracions en l'obertura de la Trobada d'Estiu de les joventuts ecosocialistes, Herrera ha fet una crida a la unitat entre tots els partits catalans, inclosa ERC, que en aquestes últimes hores es debat entre el 'sí' i el 'no' al nou model de finançament.
"Esperem que les forces polítiques del govern i també de l'oposició puguin mantenir la unitat i la fermesa. Hi ha hagut unitat durant la negociació i estem convençuts que les forces polítiques hem de mantenir aquesta unitat", ha subratllat Herrera.
Herrera ha precisat que l'acord sobre finançament encara no està tancat i ha reclamat "més concrecions" sobre el model al govern espanyol.
Això no obstant, ha reconegut que si bé "fa 15 dies l'acord era inviable, ara hi ha continguts com per començar a pensar que l'acord és possible", un pronunciament més optimista del qual està deixant transcendir ERC.
El secretari general de la formació ecosocialista, que dilluns que ve reunirà a la seva executiva per valorar els avenços en les negociacions, ha arremès així mateix contra les crítiques del PP al finançament català: "Ja n'hi ha prou d'agressions", ha proclamat.

Comentari

En el títol és impropi l’ús del verb apel·lar; cal suposar que es volia dir invitar o demanar. També en el títol, despenjar-se té tot l’aspecte d’una castellanada; no hauria estat castellanada usar renunciar o abandonar.
En el subtítol, la construcció a l’atiar no és normativa; hauria anat bé quan atia, però això hauria obligat a escriure agafa en comptes de agafar.
En el primer paràgraf retorna de manera impròpia el verb apel·lar. També hi apareix la construcció no normativa a que (calia escriure solament que). És una mica còmica la unitat negociadora del tripartit en aquesta recta final de la negociació.
En el segon paràgraf, probablement hauria estat més apropiat està indecisa que no pas es debat.
En el paràgraf cinquè és incomprensible la part final (el qual està deixant transcendir ERC); cal suposar que es volia escriure del que.
En el paràgraf sisè, la construcció reunirà a la seva executiva no és normativa; hi sobra la preposició a. Arremetre no va malament, però sembla massa artificiós; probablement anaven més bé ha rebutjat, ha criticat.

Declaració d'intencions

El català, maltractat per una part considerable de les institucions de l’Estat anomenat Reino de España i en reculada a les àrees urbanes, és víctima d’un mal intern representat pels usos lingüístics poc acurats d’alguns mitjans de comunicació i fins i tot d’alguna publicació editorial.
Com que els mitjans de comunicació i els productes editorials es paguen, el comprador té el dret de pretendre mercaderia en bon estat. Probablement ningú no dubta que la qualitat de la llengua determina en part el bon estat de la mercaderia.
En resum, un mitjà de comunicació o un llibre que no s’expressi de manera acurada estafa el comprador i fa mal a la llengua (i, per això, a la societat) perquè difon un model que la gent amb poca capacitat d’anàlisi lingüística pot considerar una norma a imitar.
Aquest blog (mot que sembla més adequat que el canònic bloc) vol ser un instrument per a denunciar usos poc acurats del català en els mitjans de comunicació i en els productes editorials. Hi diré els pecats i els noms dels pecadors, amb la convicció que la simple denúncia de la malifeta no sol fer que l’autor s’esmeni. Espero que molta gent em vulgui imitar i que el debat, menat amb cordialitat, porti algun benefici a la llengua.
Hi parlaré de catanyol, o català amerat de castellà, i d’usos rebutjats per la norma acadèmica. La referència a la norma acadèmica sembla necessària per a poder reflexionar sobre fets objectius, sense cedir a la temptació del gust personal.
S’hi val a parlar de tot: pronúncia i prosòdia, morfologia, lèxic, sintaxi, semàntica, estructura del text. No s’hi val, mai, la invectiva.
Jordi Minguell Roselló