El diari «Avui» ha publicat avui el següent escrit blau. Hi he indicat amb cursiva els elements sobre els quals faré comentaris.
Carod li desitja a Puigcercós "els millors resultats"
El vicepresident del govern no ha aclarit quina serà la seva posició personal a partir d'ara, però sí que ha volgut deixar clar que desitja per a Esquerra "els millors resultats electorals en el futur"
Carod li desitja a Puigcercós "els millors resultats"
El vicepresident del govern no ha aclarit quina serà la seva posició personal a partir d'ara, però sí que ha volgut deixar clar que desitja per a Esquerra "els millors resultats electorals en el futur"
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, desitja "al partit del qual sóc militant els millors resultats electorals en el futur".
Val a dir que Carod ha fet aquestes declaracions després que l'AVUI hagi publicat aquest dimecres que Puigcercós no vol l'actual vicepresident a la llista del partit per a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Concretament, en el dinar que fan habitualment Carod i Puigcercós els dies en què hi ha ple al Parlament, Puigcercós va comunicar la setmana passada al vicepresident del govern que no compta amb ell per a les llistes a les eleccions al Parlament del 2010.
Puigcercós, que serà oficialitzat candidat d'ERC d'aquí a encara no dues setmanes, considera que com a candidat té el "dret a decidir" qui l'acompanya a les llistes. La seva decisió també exclou la possibilitat que Carod pugui ser l'eventual candidat d'ERC a la presidència del Parlament, com s'havia especulat.
Carod va renunciar a pugnar per tornar a ser cap de llista d'ERC en benefici de Puigcercós –proclamat president del partit el juny del 2008- el 16 d'abril d'aquest any, en un gest que va ser interpretat com la signatura de la pau entre els dos sectors oficialistes d'ERC. Ara bé, Carod va manifestar aquest mateix dia la seva disposició a continuar "a primera línia de compromís polític".
La torna a la renúncia de Carod la va materialitzar la direcció republicana encapçalada per Puigcercós integrant els carodistes Marina Llansana, Carles Mundó i Lluís Salvadó a l'executiva del partit i reforçant el paper del president del Parlament, Ernest Benach, a qui li van reservar la presidència de la Fundació Irla, cosa que li permetria seguir a la direcció republicana quan deixi de ser el president de la Cambra catalana.
L'entorn de Carod, però, no s'esperava que Puigcercós no reservés cap lloc per al vicepresident del govern a la llista pel 2010 i ha rebut amb desconcert la decisió.
Comentari
En li desitja a Puigcercós (títol) i a qui li van reservar (penúltim paràgraf), el pronom li és abusiu. Aquest ús semialfabet (o semianalfabet, que és la mateixa cosa) prové del castellà, en què és innecessari.
Deixar clar. Posat que calgués usar aquesta expressió, calia dir deixar en clar.
Carod-Rovira, desitja "al partit del qual sóc militant [...]. Aquesta manera de citar és insensata. La consecutio temporum exigeix desitja i és en aquesta frase, no pas sóc.
Carod ha fet aquestes declaracions després que l’AVUI hagi publicat. Falla la consecutio temporum. Calia escriure ha publicat o publiqués en comptes de hagi publicat.
En el dinar que fan habitualment Carod i Puigcercós els dies en què hi ha ple al Parlament, Puigcercós va comunicar la setmana passada al vicepresident del govern [...]. Aquesta frase és força recargolada.
Hauria estat millor: Pugicercós va dir la setmana passada a Carod mentre dinaven plegats, com solen fer sempre que hi ha ple al Parlament, [...]. Vint-i-un mots contra els 28 del periodista: un 25 per cent menys i un enunciat certament més clar.
Puigcercós, que serà oficialitzat candidat d'ERC d'aquí a encara no dues setmanes. En general s’oficialitzen les coses, no pas les persones. D’aquí a encara no dues setmanes. No n’hi ha prou amb abans de dues setmanes? Set mots contra quatre. En aquest cas, n’he estalviat el 42,8 per cent.
La seva decisió també exclou la possibilitat que Carod pugui ser l'eventual candidat d'ERC. Si una decisió exclou la possibilitat d’alguna cosa, és insensat dir que aquella cosa és eventual. De fet, la frase del periodista significa La seva decisió exclou la possibilitat que Carod pugui ser o no ser el candidat d’ERC.
Carod va renunciar a pugnar [...] en un gest [...]. Potser va renunciar amb un gest. El paràgraf on es troba aquesta frase és molt enfarfegat. Potser hauria estat més clar així: Carod va renunciar el 16 d’abril passat a combatre de nou per ser cap de llista de l’ERC amb el fi d’afavorir Puigcercós, president del partit des del juny del 2008. Algú va veure en el gest de Carod la pacificació entre els sectors oficialistes del partit. Cinquanta-un mots contra cinquanta. Aquest cop només n'he estalviat un, però em sembla que he estat molt més clar que el periodista.
La torna a la renúncia de Carod la va materialitzar la direcció republicana. Confesso que no entenc què va voler dir el periodista amb la torna. Per evitar la redundància de la torna [..] la va materialitzar es podia escriure La direcció republicana va materialitzar la torna a la renuncia de Carod [...]. Cal dir que aquesta observació és la menys important. Per això és al final.
Comentari
En li desitja a Puigcercós (títol) i a qui li van reservar (penúltim paràgraf), el pronom li és abusiu. Aquest ús semialfabet (o semianalfabet, que és la mateixa cosa) prové del castellà, en què és innecessari.
Deixar clar. Posat que calgués usar aquesta expressió, calia dir deixar en clar.
Carod-Rovira, desitja "al partit del qual sóc militant [...]. Aquesta manera de citar és insensata. La consecutio temporum exigeix desitja i és en aquesta frase, no pas sóc.
Carod ha fet aquestes declaracions després que l’AVUI hagi publicat. Falla la consecutio temporum. Calia escriure ha publicat o publiqués en comptes de hagi publicat.
En el dinar que fan habitualment Carod i Puigcercós els dies en què hi ha ple al Parlament, Puigcercós va comunicar la setmana passada al vicepresident del govern [...]. Aquesta frase és força recargolada.
Hauria estat millor: Pugicercós va dir la setmana passada a Carod mentre dinaven plegats, com solen fer sempre que hi ha ple al Parlament, [...]. Vint-i-un mots contra els 28 del periodista: un 25 per cent menys i un enunciat certament més clar.
Puigcercós, que serà oficialitzat candidat d'ERC d'aquí a encara no dues setmanes. En general s’oficialitzen les coses, no pas les persones. D’aquí a encara no dues setmanes. No n’hi ha prou amb abans de dues setmanes? Set mots contra quatre. En aquest cas, n’he estalviat el 42,8 per cent.
La seva decisió també exclou la possibilitat que Carod pugui ser l'eventual candidat d'ERC. Si una decisió exclou la possibilitat d’alguna cosa, és insensat dir que aquella cosa és eventual. De fet, la frase del periodista significa La seva decisió exclou la possibilitat que Carod pugui ser o no ser el candidat d’ERC.
Carod va renunciar a pugnar [...] en un gest [...]. Potser va renunciar amb un gest. El paràgraf on es troba aquesta frase és molt enfarfegat. Potser hauria estat més clar així: Carod va renunciar el 16 d’abril passat a combatre de nou per ser cap de llista de l’ERC amb el fi d’afavorir Puigcercós, president del partit des del juny del 2008. Algú va veure en el gest de Carod la pacificació entre els sectors oficialistes del partit. Cinquanta-un mots contra cinquanta. Aquest cop només n'he estalviat un, però em sembla que he estat molt més clar que el periodista.
La torna a la renúncia de Carod la va materialitzar la direcció republicana. Confesso que no entenc què va voler dir el periodista amb la torna. Per evitar la redundància de la torna [..] la va materialitzar es podia escriure La direcció republicana va materialitzar la torna a la renuncia de Carod [...]. Cal dir que aquesta observació és la menys important. Per això és al final.
