15 d’oct. 2009

No va ni amb rodes

El diari digital lamalla.cat, en un article del 15/10/2009 titulat “La Generalitat demanarà la nul·litat del judici a Companys”, ofereix un mostrari de formes lingüístiques ben poc polides. Hi ha una mica de tot: faltes d’ortografia, ús impropi d’alguna expressió i d’algun mot, expressions castellanitzants.
Faltes d’ortografia. Es troben amanides a l’article aquestes grafies equivocades: procès, travès, Amoròs, afussellat, vena als ulls. Calia escriure procés, través, Amorós, afusellat, bena als ulls.
Usos impropis o estranys de mots o expressions. El diari escriu: Escultura de Lluís Companys, a càrrec de Josep Maria Subirachs; així ho ha afirmat el president; commemorar l’efemèride de l’assassinat de Companys; procès [sic] que va acabar amb l’afusellament.
L’autor potser no tenia present el significat de a càrrec i per això no devia pensar a escriure escultura de Lluís Companys, obra de [...]; en compte de així ho ha afirmat hauria anat molt bé ho ha dit; potser es poda evitar el retòric commemorar l’efemèride i dir recordar l’assassinat; calia tenir present que els processos acaben amb una sentència, no pas amb un afusellament.
A la castellana. A l’article es llegeix: Montilla farà el jurídicament necessari; tal i com ha apuntat la vicepresidenta; l’acte també comptarà amb la presència del president del F. C. Barcelona.
La forma el jurídicament necessari és la reproducció fidel del castellà lo jurídicamente necesario; tal i com reprodueix la fórmula castellana tal y como; comptarà amb la presència tradueix servilment el castellà contar con la presencia.
Es podia dir Montilla farà el que calgui jurídicament i com ha apuntat. El castellà contar con la presencia significa que es disposarà de la presència d’algú o d’alguna cosa. En català, comptar amb no té el significat de l’expressió castellana, sinó el de “confiar, esperar, en algú o en alguna cosa”. D’aquesta manera, el periodista fa saber que “l’acte confiava en la presència del president del Barça”. Naturalment, l’acte no pot confiar en res; si des cas, hi pot confiar una persona.
Català simplificat. L’autor usa on com a pronom relatiu: una declaració institucional on exigirà la nul·litat; una marxa de torxes a on participen destacats membres; es celebrarà un acte on participaran. Es tracta d’un ús recollit per algun diccionari, però no acceptat per l’IEC. Caldria haver escrit en què o en el qual/en la qual, segons els casos. D’altra banda, l’ús de l’autor és oscil·lant: escriu on dues vegades i a on una.
***
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­Algú potser dirà que totes aquestes coses són detalls. Si l’ortografia, la pertinència lexical, la precisió conceptual, l’autonomia respecte a la llengua omnipresent per imposició són detalls, més val no fer comèdia i expressar-se decentment en la llengua forastera o en qualsevol altra llengua.
No em sembla gens fàcil indicar una teràpia eficient per a la nostra dissortada llengua. Potser li fóra saludable la independència, que Castella no tolerarà mai, però. Si, per altíssima intervenció, Catalunya rebia la independència, caldria veure si els catalans tindríem el coratge d’afirmar un principi força sa: a Catalunya, en català. Em penso que ens faria por la cridòria interessada dels qui ens dirien nazis o coses semblants.