El català, maltractat per una part considerable de les institucions de l’Estat anomenat Reino de España i en reculada a les àrees urbanes, és víctima d’un mal intern representat pels usos lingüístics poc acurats d’alguns mitjans de comunicació i fins i tot d’alguna publicació editorial.
Com que els mitjans de comunicació i els productes editorials es paguen, el comprador té el dret de pretendre mercaderia en bon estat. Probablement ningú no dubta que la qualitat de la llengua determina en part el bon estat de la mercaderia.
En resum, un mitjà de comunicació o un llibre que no s’expressi de manera acurada estafa el comprador i fa mal a la llengua (i, per això, a la societat) perquè difon un model que la gent amb poca capacitat d’anàlisi lingüística pot considerar una norma a imitar.
Aquest blog (mot que sembla més adequat que el canònic bloc) vol ser un instrument per a denunciar usos poc acurats del català en els mitjans de comunicació i en els productes editorials. Hi diré els pecats i els noms dels pecadors, amb la convicció que la simple denúncia de la malifeta no sol fer que l’autor s’esmeni. Espero que molta gent em vulgui imitar i que el debat, menat amb cordialitat, porti algun benefici a la llengua.
Hi parlaré de catanyol, o català amerat de castellà, i d’usos rebutjats per la norma acadèmica. La referència a la norma acadèmica sembla necessària per a poder reflexionar sobre fets objectius, sense cedir a la temptació del gust personal.
S’hi val a parlar de tot: pronúncia i prosòdia, morfologia, lèxic, sintaxi, semàntica, estructura del text. No s’hi val, mai, la invectiva.
Jordi Minguell Roselló
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada