1 de set. 2009

És normal tot això?

Fragments de l’article “Montilla estén la responsabilitat d’una sentència negativa del TC a tot el Congrés”, publicat per “elSingulardigital.cat” el primer de setembre del 2009.
[Indico amb negretes els elements sobre els quals faré comentaris]

Preguntat sobre el grau de responsabilitat del president del govern espanyol, Jose Rodríguez Zapatero, respecte una possible sentència negativa [del TC sobre l’Estatut de Catalunya], Montilla ha assegurat que en “en aquesta llista” hi haurien d’haver “varies persones”, com tots els diputats i senadors que el van votar.
El president de la Generalitat, que després del segon consell de govern després de les vacances ha comparegut davant la premsa per presentar les línies del nou curs polític, ha volgut passar pàgina d’aquesta polèmica: “La meva feina no és especular ni en dates ni en continguts”, ha dit en referència a la sentència.
I ha avançat que en els propers dies no té previst parlar amb el president del govern espanyol sobre aquest tema.
Ara bé, entre les mesures del govern, a diferència del seu homòleg espanyol, no hi haurà un augment dels impostos.
Per altra banda, una vegada més, el socialista ha elogiat el nou model de finançament i ha assegurat que aquest “no té res a veure” amb els 6.000 milions d’euros que va reclamar a les comunitats la ministra d’Economia, Elena Salgado, però si fos així, seria una rèmora “de l’antic model de finançament”, ha puntualitzat.
Finalment, a nivell polític, Montilla ha reafirmat [...]

Comentari

Preguntat. Això no funciona. Les persones no són preguntades; en realitat, es pregunta alguna cosa a les persones. Aquest ús d'aquest participi ve del periodisme en castellà. La Real Academia Española el desaconsella al Diccionario panhispánico de dudas.
Respecte una. Calia dir respecte a o respecte de.
Hi haurien. Cali dir hi hauria.
"Vàries pesones". El periodista potser va voler demostrar que, de vegades, el Molt Honorable (com tothom) s'equivoca.
Després [...] després. Es podia evitar aquesta repetició escrivint un cop acabat [...] després.
Ha comparegut davant la premsa per presentar les línies. N’hi havia prou amb Ha presentat a la premsa les línies. Es parla de manera més clara i s’estalvia el 22 per cent dels mots.
Ha avançat. No diu el que diria ha anunciat o ha fet saber. És un altre ús copiat de la premsa en castellà.
Els propers. Proper és un mot documentat l’any 1880; pròxim és de l’any 1599. Fóra cosa bona que proper se n’anés al canyet al més aviat possible. És un mot inútil.
Entre les mesures del govern, a diferència del seu homòleg espanyol, no hi haurà un augment dels impostos. Provem a dir El govern, al contrari de l’espanyol, no augmentarà els impostos. Es parla de manera més clara i s’estalvia el 38 per cent dels mots.
Per altra banda. Calia dir d’altra banda.
Ha puntualitzat. Si es volia escriure aquest verb al final del paràgraf, calia interrompre la frase abans de però amb un punt i coma o un punt i seguit. Ho imposa el precedent verb ha assegurat. Es podia evitar el punt i coma o el punt i seguit escrivint, per exemple,
[...] el socialista ha elogiat el nou model de finançament, ha assegurat que aquest “no té res a veure” amb els 6.000 milions d’euros reclamats a les comunitats per la ministra d’Economia Elena Salgado i ha puntualitzat que el cas contrari seria una rèmora “de l’antic model de finançament”.
A nivell polític. No significa el que el periodista hauria volgut dir. El problema és saber què volia dir exactament el periodista. Potser no li calia escriure aquesta locució.
Jordi Minguell Roselló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada