El professor Joan Solà ha lloat en diverses ocasions el senyor Xavier Pàmies per El Casalot, traducció de l’obra de Charles Dickens Bleak House.
L’11 de juliol del 2009, Solà escrivia al diari de Barcelona "Avui" ("El Casalot" (3/3): "[Pàmies] rebutja les combinacions pronominals la hi («li neteja la ferida i l'hi eixuga»), li ho («passi a la rebotiga, l'hi prego») i li'n («va anar a casa seva a donar-n'hi les gràcies»)".
"[Pàmies] no fa concordar el participi passat («tan tacada de tinta com l'havíem trobat»)".
Si el rebuig de la hi i de la concordança del participi passat han de ser sistemàtics, sorgirà algun problema de comprensió. Per exemple, l’enunciat
Tinc un llibre i una llibreta: l’hi he prestat i la hi he regalada
esdevindrà inevitablement
Tinc un llibre i una llibreta: l’hi he prestat i l’hi he regalat.
En l’exemple Passi a la rebotiga, l’hi prego, l’ sembla un acusatiu singular neutre de tercera persona referit a l’acció expressada per passi; hi és un datiu singular de tercera persona determinat per la persona i el nombre del verb passi.
No sembla possible dir passin a la rebotiga i mantenir l’estructura proposada per Pàmies en l’exemple en singular. S’arriba a una cosa així *Passin a la rebotiga, l’els prego. Sembla que un català diria passin a la rebotiga, els ho prego.
Acceptar la construcció proposada per Pàmies, significa fer servir una estructura sintàctica en la frase amb el verb principal en singular i una altra en la frase amb el verb principal en plural; és a dir, significa complicar la manera d’expressar-se.
En canvi, la normativa imposa la mateixa estructura tant si el verb principal està en singular com si està en plural: oració principal + datiu determinat pel nombre i la persona del verb principal + acusatiu neutre singular referit a l’acció expressada pel verb principal: Passi a al rebotiga, LI HO prego; Passin a la rebotiga ELS HO prego.
Un raonament semblant es pot fer sobre el refús de li’n. Pàmies proposa aquesta estructura: n’hi, on n’ es refereix a un complement regit per la preposició de, i hi és un datiu de tercera persona singular.
Com s’ha de construir l’oració proposada per Pàmies si, en comptes de donar les gràcies a una sola persona, es donen a més d’una persona? Caldrà inventar una combinació del pronom ne amb un datiu plural de tercera persona: *Van anar a casa seva a donar-ne’ls les gràcies. Sembla que els catalans no facin servir aquesta construcció.
Acceptar la proposta de Pàmies significa acceptar una estructura per al singular i una altra per al plural; és a dir, significa complicar la llengua. La normativa, en canvi, preveu una sola estructura per al singular i per al plural (datiu + ne): Van anar a casa seva a donar-LI'N les gràcies; Van anar a casa seva a donar-LOS-EN les gràcies.
Jordi Minguell i Roselló
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Enhorabona pel bloc/blog. En seré fidel seguidor.
ResponEliminaPerdó, però les coses no són així. Jo no proposo res, sinó que em limito a reflectir un fet de llengua. És propi del català central dir “Passi a la rebotiga, l’hi prego” i “Van anar a donar-n’hi les gràcies”, i els plurals corresponents no són pas les creacions fictícies “proposades” aquí sobre sinó “Passin a la rebotiga, els hi prego” i “Van anar a donà’ls-hi les gràcies” (o bé “Van anar a donar-los-hi les gràcies”, si no es vol utilitzar el registre col•loquial). Aquestes contraccions es documenten a les gramàtiques de Fabra, juntament amb les variants d’altres bandes del país.
ResponEliminaUna salutació cordial de Xavier Pàmies
Perquè tan de centralo(barcelono)centrisme que trenca la unitat de la llengua? Amb aquest raonament de fet imposeu l'estàndard del català central (jo diria, a més, oriental). Traduiu doncs per una sola regió dels Països Catalans o bé creieu que hem de fer com els francesos o italians que imposaren la llengua d'un lloc per sobre de la de tots, la comuna ? Perquè no emprar les combinacions de pronoms valencianes que van molt bé i són tan simples de fer servir ?
ResponEliminaI jo, des de València, què faig? M'esborre del català, ja que no entre dins dels paradigmes vostres? Quina manera de complicar-vos/nos la vida!
ResponEliminaSalutacions,
Pau
Si jo dic:
ResponEliminaÉs important que li ho digueu avui.
Aquest li es refereix a la Clara:
No sé per què no expliqueu a la Mercè tot el que vol saber.
Li que seria complement directe o indirecte?
Moltes gràcies.