Per + infinitiu causal

El diari “El Periódico”, a l’edició en català del 30 de setembre del 2009, escrivia:

«El president critica CiU per no recolzar l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials».
Aquesta frase consta de subjecte de tercera persona + verb transitiu + per + no + infinitiu simple + complement directe + per + infinitiu simple [des del punt de vista semàntic, considero tal fer front a] + complement directe.
En construeixo una amb la mateixa estructura: El nen escridassava la mare per no comprar els llibres per estudiar la lliçó.
Què us he dit? El nen es barallava amb sa mare perquè ell no volia comprar els llibres que li havien de servir per a estudiar la lliçó? O bé el nen s’hi barallava perquè ella no havia comprat els llibres que li havien de servir a ell per a estudiar la lliçó?
El mateix passa amb la frase del diari. Què diu? El president critica CiU perquè ell no vol sostenir l’augment dels impostos que li han de servir per a afrontar la política social? O bé el president critica CiU perquè aquest partit no abona l’augment dels impostos necessaris al president per a afrontar la política social?
És clar que el diari vol dir la segona cosa, però la frase permet de veure-hi la primera. Això sol és suficient per a evitar aquesta frase, ja que, en general, els diaris miren de dir de manera clara i d’evitar que el lector pugui entendre una cosa diversa de la que volen dir.
Hi ha un altre motiu per a evitar aquesta frase. La intenció del periodista era d’indicar la causa per la qual el president critica CiU. Doncs bé, segons el funcionament de la nostra llengua, els infinitius causals introduïts amb per adopten la forma composta. Si tenen la forma simple, indiquen el fi, no pas la causa.
De fet, ja que la frase del diari resultaria unívoca si indiqués la causa amb l’infinitiu compost: El president critica CiU per no haver recolzat l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials.
Com en totes les oracions causals, la preposició per que precedeix l’infinitiu compost pot ser substituïda per el fet que o a causa de. Per això, la frase del diari funcionaria perfectament d’aquesta manera: El president critica CiU pel fet de {a causa de} no haver recolzat l'augment dels gravàmens per fer front a les polítiques socials.
En les oracions finals amb infinitiu simple introduït amb per, com ara La dona ha comprat farina per fer pa, és possible substituir aquesta preposició amb per tal de, a fi de, amb l’objectiu de i les locucions equivalents.
La diferència entre els infinitius causals i els finals introduïts amb per resulta clara en aquestes oracions: 1) L’han lloat per (tal de) donar bon exemple; 2) L’han lloat per (el fet de) haver donat bon exemple. Quan amb la frase 1) es vol dir el que diu la 2) es crea l’ambigüitat que denuncio en la frase del diari.
De passada, no em vull estar de dir que "El Periódico"fa servir impròpiament el verb recolzar (en comptes de donar suport o, fins i tot, en comptes de sostenir) i que usa per de manera discutible (en comptes de per a) davant l’infinitiu fer front. Cal suposar que els responsables del diari argumentaran que aquests usos són previstos al llibre d'estil de la casa.

Jordi Minguell Roselló