La premsa nostrada sovint pressuposa més del que convé. De vegades, els periodistes obliden que la premsa es fa per donar notícies, sense suposar que el lector conegui els antecedents de les coses que es conten.Per exemple, el 31 d’octubre del 2009, el diari “Avui” començava una notícia amb aquests mots: El president del govern italià, Silvio Berlusconi, assegura que no dimitirà en cas que sigui condemnat en algun dels dos processos que té oberts.
El periodista, en escriure DELS dos processos que té oberts, pressuposa que el lector té molt present que Berlusconi és acusat de certes coses en dos processos ben concrets. Vana pressuposició: només cal pensar que la majoria dels italians no sap res dels processos contra Berlusconi; imagineu si n’han de saber alguna cosa els catalans!
Tan vana és la pressuposició que el periodista, de manera força imprecisa, explica a l’últim paràgraf què són aquests dos processos: Un és el del cas Mills, en què Berlusconi està imputat per corrupció i que haurà de començar des de l'inici, mentre que l'altre judici sobre les suposades irregularitats en la compravenda de drets televisius del seu grup de comunicació Mediaset es reprendrà el pròxim 16 de novembre.
No satisfet d’haver pressuposat des del començament que el lector estava al corrent dels processos de Berlusconi, el periodista torna a pressuposar quan dóna alguna explicació sobre els processos. De fet, en escriure judici sobre LES suposades irregularitats, pressuposa que el lector ja sap que Berlusconi és acusat d’irregularitats.
Naturalment, es podia escriure la notícia sense pressuposar tantes coses. Podia anar així:
El president del govern italià Silvio Berlusconi assegura que no dimitirà encara que el condemnin en algun de dos processos que té oberts.
[...]
En un d’aquests processos, Berlusconi és acusat de corrupció de testimoni judicial i, en l’altre, ha de respondre d’irregularitats del seu grup empresarial Mediaset en la compravenda de drets televisius.
Es poden fer unes quantes observacions més sobre la notícia, però només en faré un parell:
1) El periodista conta que una determinada persona va ser condemanda per falsificar a favor de Berlusconi el seu testimoni. Calia dir per haver falsificat. Noto, però, que és força estrafolari (si no insensat) dir que algú falsifica el testimoni. Si de cas, es falseja el testimoniatge o la declaració, encara que, en general, se sol donar fals testimoniatge o testimoniar falsament.
2) Poques ratlles després, el periodista diu que una persona va ser condemnada per haver rebut 600.000 dòlars. Si ara hi toca amb l’infinitiu compost (per haver rebut), per què no hi ha tocat poques ratlles abans (per falsificar)? No s’hi val a dir que el periodista treballa de pressa. Aquesta mena d’errors té un altre nom: desconeixement.
