Mots (quasi) en llibertat

Text publicat el 28 d’agost del 2009 al diari “Avui”:
[Indico amb negretes els elements sobre els quals faré comentaris]

Apareix als EUA una jove 18 anys després de ser segrestada
La policia assegura que va tenir dos fills del seu captor
Redacció
Los Angeles
Ult. Act. 28/08/2009 02:13

Una dona que va ser segrestada en ple carrer quan tenia 11 anys es va presentar ahir a una comissaria, a Califòrnia, per identificar-se i denunciar els fets produïts fa 18 anys. La policia va informar que la dona, segrestada el 1991 prop del llac Tahoe a Califòrnia, va estar privada de llibertat durant 18 anys en companyia de dos fills que havia tingut amb el seu raptor.
El diari Los Angeles Times va informar que la policia ja ha detingut la parella suposadament relacionada amb el cas.
Les autoritats van identificar ahir la dona, que ara té 29 anys, com a Jaycee Lee Dugard, una nena que va desaparèixer el 1991 en circumstàncies indeterminades. El cas ha estat arxivat entre els casos pendents durant prop de dues dècades.
Segons el sergent Les Lovell, de l’oficina del xèrif del comptat d’El Dorado, els agents van escoltar el relat de la dona, que encara no ha divulgat la premsa, i immediatament després van telefonar a la mare de Jaycee Lee, Terry Probyn.
El marit de Probyn, Carl, va assegurar ahir als mitjans locals que la seva esposa l’havia trucat immediatament després de parlar amb la jove. “Ella em va dir: «Han trobat la Jaycee. Està viva». En aquell moment vam començar a plorar durant dos minuts”, va explicar Carl Probyn amb molta emoció i nervis.
　
Comentari

Captor, mot no normatiu, ha estat manllevat al castellà, llengua en què no designa l’individu que segresta o rapta una persona, sinó el qui agafa un delinqüent (real o presumpte) o bé una persona, un animal o una cosa que oposi resistència. Doble submissió: al castellà i a un ús del castellà semànticament erroni.
Una dona va ser segrestada en ple carrer quan tenia 11 anys. Si el carrer no és ple, no és carrer? Abundància inútil de mots. Va bé que la canalla creix de pressa, però potser és exagerat dir, com es diu, que van segrestar una dona d’onze anys.
Identificar-se. Calia dir-ho?
Denunciar els fets produïts. Quins fets? No hi ha dubte que la dona podia haver anat a denunciar qualsevol fet de 18 anys abans. El redactor hauria estat clar si hagués escrit denunciar la violència que havia patit 18 anys abans o una cosa semblant.
Va estar privada de llibertat durant 18 anys té vuit mots; Va ser captiva durant 18 anys en té sis (el 25 per cent menys) i sembla més clar.
Privada de llibertat durant 18 anys en companyia de dos fills que havia tingut amb el seu raptor. Això vol dir que la dona, quan era nena i va ser segrestada, ja havia tingut els fills del segrestador. Ara bé, això no és veritat, ja que resulta, per altres informacions, que els fills tenen respectivament 15 i 11 anys.
La policia ja ha detingut la parella suposadament relacionada amb el cas. Quina parella? Resulta, per altres informacions, que es tracta del segrestador i de la seva dona.
Les autoritats van identificar ahir la dona, que ara té 29 anys, com a Jaycee Lee Dugard, una nena que va desaparèixer el 1991. Tornem-hi! Una dona de 29 anys que és una nena. En comptes d’una nena que va desaparèixer el 1991, només calia escriure desapareguda el 1991 quan tenia 11 anys. És clar que és inútil repetir que el segrest va tenir lloc l’any 1991. Ja es diu al paràgraf anterior.
Del xèrif del comptat. Mare de Déu! El redactor d’aquesta notícia hauria de consultar en qualsevol diccionari aquests tres mots: comptat, comtat i contat.
Els agents van escoltar el relat de la dona, que encara no ha divulgat la premsa. És clar que l’autor posa el relat com a antecedent del pronom relatiu i, per això, resulta poc clara tota l’oració de relatiu. En resum, no és clar si que és subjecte o complement directe del verb ha divulgat. Fóra clar dir la premsa encara no ha divulgat.
Immediatament després. No anava bé de seguida? Vuit síl·labes contra quatre (el cinquanta per cent menys en el segon cas).
La seva esposa l’havia trucat immediatament després. Generalment, els catalans parlem de la dona, no pas de l’esposa i truquem a algú (no pas algú). Curiosament, el redactor ha escrit poc abans van telefonar a la mare, tal com cal.
Està viva.: això no ho para ningú. Cal dir és viva.
Vam començar a plorar durant dos minuts. Pot ser que la senyora Probyn digués aquestes paraules. Ara bé, no es pot començar a plorar durant dos minuts: es comença en un moment determinat.